RAMBLES

Avui hem begut un porró ple de sang.
Hem untat el pa amb un tomàquet
massa madur i amb llavors podrides.
Ens hem entaulat en una taula ensangonada
i hem sopat amb el gust salat i líquid
de les llàgrimes que rodolaven galta avall.
Cada molla de pa, costava d’empassar,
cada gota de sang ens colpia l’esperit,
cada ziga zaga de la mort ens deixava atònits.
Després, de manera tranquil•la i serena
hem agafat l’escombra i hem granat la rambla.
Aleshores ens hem assegut al sofà destil•lant odi.
Odi al feixisme, odi a la incomprensió,
odi al fanatisme i a la injustícia d’un passeig
on pares i fills oloraven estiu i vacances,
odi a una manera de viure basada en odi,
basada en incomprensió i brutalitat.
En passar les hores, hem cridat, No tinc por,
mentre la pell engranada ens desmentia.
Hem cridat No tinc por, mentre els esfínters
se’ns dilataven fins a nivells d'espàsme.
Hem cridat no tinc por, tot pensant, tinc pànic.