Tenia els ulls verds i enjogassats.
Mirava els dibuixos de la televisió,
aliè a tot el que l’envoltava.
Li havien venut l’estada com un joc
i ell s’hi havia avingut sense protestar.
Enyorava els amics de l’escola,
els llibres, els contes, l’enrenou.
Les injeccions que tant l’espantaven
els hi posaven sempre
sense agulla
i eren habitualment acompanyats
d’un sugus, o alguna altra gominola.
No entenia però per què li queia el cabell.
Els pares, valents i
entre llàgrimes ocultes
li havien explicat que formava part del joc
i que era per assemblar-se al Krilin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada