DANSEN

Dansen.

Tant me fa com són,

tant me fa com pensen.

Dansen.

Fan sonar les castanyoles,

dansen acariciant el terra

l’acaronen com si li fessin l’amor,

amb els braços alçats,

i piquen rítmicament

els braços a l’aire,

mentre la música mediterrània,

els inunda les venes,

el cap, els muscles,

i dansen, i dansen, i dansen...

I els estimo, com el que són,

germans.

Visca el País Valencià.