20.9.14

UNA TERRA LLIURE

Damunt de l'herba
de cara al cel
somniava amb volar.
Tancava els ulls
i deixava els somnis
de manera lliure remuntar.
Damunt de l'herba virginal
consumia estones marcides,
sota el sol, a frec del vent
somniava una terra lliure
i presons obertes als quatre vents,
I somniava somnis d'adolescents,
on la sang bullia en cada arteria
on la terra renaixia efervescent.
I de tant somniar vaig oblidar viure,
somniant com sempre, una terra lliure.