No sabia què buscava.
Potser d’on sortia tanta bellesa...
Potser on s’amagava el Deu entremaliat
que va gosar de manera enjogassada, crear-la...
Certament vagava encuriosit
per la boira
amb la creença que tot era un miratge
i que en un mon on la vida val tant poc
i s’assassina en nom d’una religió,
hi pogués haver-hi llocs com aquell,
i Deus tant cabrons, que s’amagaven....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada