Estimo aquell racó
on les hores passen plàcides,
i els dies plens de
salabrors.
On la vista mai no es cansa,
on el mar, alegre dansa
i es confon amb l’horitzó.
Estimo el so d’aquella llengua,
que el mar porta i endolceix,
estimo el perfil de les muntanyes
que la fúria del mar esmorteeix.
Estimo el mar, el mar Cantàbric,
que em bressola com un nen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada