Aquell dia
m’ajauré en el bosc a esperar-te.
Desitjo que vinguis amb el vestit negre,
que la teva caputxa estigui ben tancada,
no em cal ni veure’t la cara ni el cos.
I et miraré els ulls, l’únic que vull veure,
ja saps que en sóc fanàtic de retines,
i m’enlluernen les pupil·les i la seva llum.
Aleshores, em deixaré portar allí on tu vulguis,
al més enllà o al no-res com sempre he cregut.
Porta’m on tu vulguis, l’únic que et demano
és un bosc.
Un bosc humit de tardor,
un bosc esclatant de primavera,
un bosc fresquet a l’estiu,
un bosc gebrat a l’hivern,
un bosc plagat de senglars,
un bosc on hi canti el puput,
un bosc acolorit de ginesta,
un bosc olorós de farigola,
un bosc ple de corriols, ple de roselles, de vida...
Només et demano un bosc
res de llits d’hospital
un bosc, i l’eternitat que tu triïs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada