Les imatges ens estan furtant la imaginació.
El bombardeig de noticies, ens roba espontaneïtat,
la tertúlia, la capacitat de sorprendre’ns.
Ja quan hi ha
silencis incòmodes entre dos
ningú parla d’aquell àngel que es creua,
i sortim a atrapar records, o tant sols a captar imatges
entre llambordes brutes o somnis gastats.
I aleshores escrivim poemes que acaben en garjoles
d’una xarxa que ens esclavitza, d’un sistema
on ni tant sols existeixes si els altres no et reconeixen
i et donen de manera autòmata el vist i plau.
I busques una branca prou robusta, d’un arbre ben sa
per penjar-hi la teva insultant i cruel covardia,
i t’adones que la imaginació, el talent, la brillantor,
ha passat a millor vida, i que el bombardeig de mots
estèrils
s’ha fet l’amo tirà absolut del puto mon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada