Se sentia engarjolat en un cos que no era el seu,
en una vida que no li pertanyia, que no sentia
que no estimava, en la que no es reconeixia.
Cada reacció del seu cos suposava una tortura,
n’era conscient, i s’estremia en el seu atordiment
conscient que cada sensació era com d’un altre,
que cada excitació el sumía al desconcert,
i s’afonava, en un
pou de desigs no desitjats,
de plaers sense plaer, d’identitats furtades.
Va decidir fugir endavant i es va llevar una vida
un dia en el que el sol decidí no presentar-se
i on una pluja suau i dolça li xopà aquell sexe
del que ell sempre n’havia estat presoner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada