M’he reclós en mi mateix,
dins la meva particular garjola,
i uso la meva sol·litud com a reclam
cap al meu propi cos i ment.
M’interrogo, em fiscalitzo i em defenso,
declaro, i dic veritats i mentides
amb la mateixa facilitat en que respiro...
Prenc aire, i em
torno a recloure,
i deixo que els pensaments viatgin lluny,
es dispersin en milers de colors i imatges...
La imaginació, aquella dama imprescindible
que sempre surt absolta de les causes judicials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada