Al cafè bar Iruña el temps s’ha aturat,
el cambrer somriu amb aspecte d’altre segle,
la cambrera atrafegada, carrega pinxos,
i l’Ernest espera repenjat a la seva barra,
aquell wiski que li tregui del nas
l’olor de sang taurina i l’adrenalina brutal
del corredor que fuig estafeta avall
d’aquesta tradició violenta i inhumana.
El cafè Iruña, contempla estoic
la bromera de sensacions quotidianes,
mentre deixa que el temps passi
i creui Plaza del Castillo avall,
entre el somriure del cambrer
i la cambrera atrafegada, que carrega pinxos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada