25.2.16

EL MONSTRE

I el monstre aixecà la mà,
destruint un paisatge
on l’ànima feia dies
que ja era difunta.
I després del bombardeig
se sentí la rialla histèrica
dels vencedors fanàtics,
que contemplant la seva obra,
orinaren sobre la única cantonada
que quedava en peus.
I amb la cuirassa de la raó
que els donava un Déu inexistent,
deixaren la petja espantosa
de la seva obra inacabada.
I el monstre marxà de l’indret,
buscant altres llenços
on escopir la seva ira absurda,
el seu crit de visca la mort,
la seva cara ensangonada,
el seu esperit destructor.
Maleïts siguin.