Com una au,
obria els braços a cel obert.
Se sentia la mestressa del mon,
desafiant els núvols i la llei de la gravetat.
S'havia apoderat, sense permís,
de l'espai del seu país,
com qui juga a ser un Deu poderós.
Quan arrencà el vol,
els ulls se li negaren de llàgrimes.
Volava, com sempre havia somniat.
Aquella nit de Nadal, de lluna plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada