LA SENYERA

Remenant per l’armari

he trobat la meva primera senyera.

Aquella senyera que em vaig comprar

per anar a la manifestació de 1977,

aquella de la llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.

Encara estava enganxada al pal de fregar,

que vaig agafar-li a la mare,

gràcies al discurs nacionalista de:

“per Catalunya mare, fes-ho per Catalunya...”.

L’he agafat entre les meves mans,

és gran, bonica, i sense estels, ni blancs, ni vermells.

Una senyera.

El que més m’ha sorprès de la troballa, són els colors,

cinc barres grogues, però d’un groc meravellós,

i quatre barres vermelles, d’un vermell intens...

Com  es nota que a l’any 1977, no hi havia botigues de xinesos...