.jpg)
No sabia per quin mal
averany era allí.
Se li ensorraven
els peus en la sorra
i poc a poc veia més lluny
el cel
i les estrelles.
lluitava contra
la tossuda
llei
de
la
gra
vetat
corria enfollit
donant voltes a l’esfera
que l'empenyia amb força avall.
Fins que caigué a plom i ple de sorra
En un altre món completament absurd,
I es ca adonar que el temps li fugia pels peus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada