Vaig parlar aquella nit amb la lluna plena,
quan ella entrava exuberant i nítida
per la única escletxa del porticó de la
finestra.
Varem discutir del pas del temps, i les
marees,
de l’amor i els desamors, d’excentricitats
insospitades,
fins i tot de futbol, política, cotxes i
dones.
La vaig acariciar talment com si fos una bella
amant,
la vaig besar als llavis, li vaig fregar amb
els dits
les seves parts més sensuals i excitants...
En veurem tant animat i decidit em va dir:
Noi, si
no et fa res, jo vaig minvant...
I em va deixar sol i embadalit, mirant per la
finestra,
trist i confós, com qui ha patit una greu
al·lucinació,
com qui de nit veient la lluna plena, es torna
presoner
d’un sòrdid i meravellós miratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada