PRINCIPIS

Refuso la meva possibilitat de resurrecció.
No la vull, segur que seria més del mateix
i amb una vegada, admeto que en tinc prou.
Refuso solemnement la trampa del perdó
tots els meus pecats, els dono per justificats,
i ja us podeu quedar la meva vida eterna.
Refuso també el creure en cap divinitat,
d’un color o d’una altra, totes són mentida,
i de mentides, aquí, ja en tenim a dojo.
Refuso també resar cap pregària o lletania,
les meves conviccions no necessiten precs
ni tampoc lectures, cartes de sants o evangelis.
Refuso l’existència de cel, infern i purgatori
són només contes per nens petits.
i de contes, en tenim plens els telenotícies.
Refuso amb tota la contundència possible
qualsevol doctrina pretesament evangelitzadora,
que l’únic que busca és minvar les llibertats.
Refuso a Alà, a Buda a Déu i sa mare
als salvadors d’ànimes, de pa sucat amb oli,
que porten segles i segles provocant desgràcies.
Refuso els seus manaments, les seves festes,
els seus instruments de tortura, els seus vels
les seves sotanes, les seves creus, els seus dejunis,
els seus caps rapats, el seu karma, el seu encens,
la seva quaresma i la seva setmana santa, els seus mantres
les seves esglésies les seves mesquites, els seus temples
la seva manera putrefacta de tractar les dones,
la seva manera fastigosa de grapejar els nens,
el seu Sant Pare, els seus Aiatol•làs, i dalai lames
el seu paradís amb les seves 72 verges esperant-los,
el seu Sant Pere amb les claus d’un paradís veí,
-ja que entre ells, tampoc no comparteixen res-
-i això que els altres també en tenen una de verge cèlebre-
El seu fanatisme
el seu fanatisme
el seu fanatisme.....
Els Déus, són a tot arreu....FOC A DISCRECIÓ!!!