Pengen vaixells del sostre de l’ermita, suren fades engalanades de salnitre. Enmig del mar sonen les notes de Laboa, i els crits de pescadors morts a les roques. El Cantàbric majestuosament salvatge retorna una i altra vegada l’aigua costa enllà, i tot recomença, i com un miracle, es regenera, vora les inacabables escales que porten al cel. I de les llunyanes tavernes del port de Bakio les melodies es confonen amb cants de sirenes rebotant entre la bellesa absolutament irrepetible d’uns paratges tocats pels Deus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada