Han posat fronteres entre el bes i la raó,entre la paraula i el dret, el desig i el plaer
Les han posat allí on les humides llàgrimes
corrien d’antuvi lliurement galta avall
confiscades cruelment per lleis absurdes.
Fronteres a les llargues passejades amb el gos,
i a les tardes lluminoses i festives de diumenge.
Als jocs i les innocents mirades dels infants,
a les esperances i il·lusions dels més joves.
Al vent del nord que ens acarona la cara
i ens esbulla amb violència els pocs cabells.
Fronteres a les rialles massa sorolloses
a les cançons, i als idiomes que no entenen.
A les maneres diverses de vestir,
de sentir, de compartir, d’estimar...
Només han deixat lliures les bales,
que no hi entenen de visats ni passaports.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada