Tètrica boira que amaga i transforma els paisatges,que humiteja sense pressa, sense pausa, els pensaments
i transforma en música lenta i espessa les idees.
Jugaven els infants a intentar atrapar la boira,
els quedaven les mans buides i molles
i una immensa infelicitat pel regal inabastable.
He sentit parlar de la boira i mai no l’he vist.
Es poden veure les coses intangibles?
O és que són només dogmes de fe?
Ell conduïa el seu vehicle serenament,
la boira persistent li entelava la visió
ja prou minsa per les amargues llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada