Primer, ens feien por les paraules,
temíem el t’estimo, el canviàvem pel m’agrades
ens feia por el et desitjo, i li dèiem t’enyoro.
Ens fèiem por unes simples lletres
i ens enganyàvem transformant-les.
Desprès, ens va fer por el contacte,
tancàvem els ulls davant la pell de l’altre,
com l’estruç que amaga el cap sota la terra,
però de sobte, el submarí del desig alçava el periscopi
i abandonava la mar brava, cercant el port adequat,
i tornàvem a recaure en les xarxes del plaer,
en els paradís dels somnis prohibits,
allí on les paraules guanyen als sentits,
allí on la pell crema i es transforma
en el més excitant dels moments que podràs viure.
temíem el t’estimo, el canviàvem pel m’agrades
ens feia por el et desitjo, i li dèiem t’enyoro.
Ens fèiem por unes simples lletres
i ens enganyàvem transformant-les.
Desprès, ens va fer por el contacte,
tancàvem els ulls davant la pell de l’altre,
com l’estruç que amaga el cap sota la terra,
però de sobte, el submarí del desig alçava el periscopi
i abandonava la mar brava, cercant el port adequat,
i tornàvem a recaure en les xarxes del plaer,
en els paradís dels somnis prohibits,
allí on les paraules guanyen als sentits,
allí on la pell crema i es transforma
en el més excitant dels moments que podràs viure.
Però desprès la por
tornava implacable i astuta
per canviar-nos les paraules, les pells, els petons,
el que fes falta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada