Estirada sobre el llit,
vestida de nuesa,
entre els llençols de lli
i la rosa tant vermella.
Els ulls de caramel,
voltada de bellesa,
el sol de mig matí,
l'envermellia a ella.
En l’estança de colors,
la cara il·luminada,
dels peus fins al seu torç
els meus ulls la desitjaven.
De sobte com un esglai
el meu cos la prenia,
dansant fins el desmai,
l’amor ens amansia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada