Torno, com tornen totes les onades
que besen la meva estimada Zumaia.
Torno suau com la platja de Santiago,
o dur i violent com l’enyorada Itzurun.
Sempre torno com les putes gavines
que venen tant sols a rampinyar,
les rates de mar els hi diuen amb certesa.
Torno i tornaré, tossut i equivocat,
és en l’error on al final rau la veritat,
la més falsa de les veritats verdaderes.
Torno i em nodreixo del Cantàbric
que dia a dia, dona llissons de saber estar
a la traïdora i cruel Mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada