Davant el paper en blanc
m’emmirallo i m’ho retrec tot.
M’adono, que no tinc res a dir.
Delerós d’omplir d’absurditats
de farcir els espais de bajanades,
perquè en el fons, què és la poesia
sinó un conjunt de mots i bajanades?
Jugo amb el meu curt intel·lecte
a trobar motius per buidar el pap.
Res a dir, res a escriure, res a comunicar,
desmunto pausadament cada pensament
i amb dues agulles de fer mitja
descabdello i teixeixo noms i pronoms,
adverbis i conjuncions, verbs i hòsties...
Després, reposo en aquest quadre a mig fer
i hi busco una lògica que no trobo, que no hi és,
i frueixo d’aquest no-res poètic, que no és
ni
tant
sols
un producte fumable.
Res a dir, cap novetat,
com el noranta per cent
de
tots
els
poetes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada