He collit totes les fulles
de la vella morera del jardí.
Una a una s’han anat suïcidant
fugint del fred de l’hivern que ve.
Amb el rasclet he granat el terra
i n’he fet petites muntanyetes.
He pensat de sobte en la infantesa,
les meves visites a l’herbolari
de l’estimada travessera de Gràcia,
on invertia les galdoses setmanades
en petites fulles de morera pels cucs
que dormien presoners en una caixa
i que amb el temps esdevindrien
com per art de màgia en papallones.
He pensat en ells avui entre fulles...
Com m'hauria agradat una morera
al rebedor d’aquell pis dels pares...
Malgrat tot ,i ben pensat i debatut,
tenir-la m’hagués furtat la memòria
d’aquella olor de plantes i d’espècies
i les paraules sàvies de la botiguera
que em deia amb veu molt dolça:
«Fes forats a la caixa, tots necessitem alenar...»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada