La fada del bosc
l’espera quan es fa fosc
i compta les hores com un pres
esperant amb ànsia el nou bes.
Amagats en una arbreda
ella l’espera i l’espera,
i amarats lluna plena,
ella l’amanyaga i remena.
L’abraça amb la seva nuesa
talment com faria una deessa...
I després es desvetlla com un zombi
delerós de tornar a aquell bell somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada