En el silenci,
des de la foscor més absoluta,
com una formigueta incansable,
gota a gota, humitat a humitat
es va esfilagarsant la gota,
Lentament recorre amb parsimònia
milions d’anys d’història
per tal d’allargar mil·límetres.
Sense cap mena de pressa
juga amb el temps i l’espai
i abandona el seu estat líquid
per esdevenir bellesa i vellesa.
Es transfigura en fragilitat
del no-res a l’infinit.
Des de la foscor més humida
esdevé un miracle sublim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada