Dins el calaix
aquella figureta de ceràmica,
el nen amb la senyera i el puny alçat,
el més petit de tots.
Aquella figureta que els feixistes
no van poder trobar al calaix de l’avi,
mentre el tenien retingut a la presó,
per recollir, segons deien ells
diners pel socor roig, quan en realitat
recollia per una corona per l’amic difunt,
un dels amics treballadors del mercat.
Així actuaven, així actuen encara els feixistes,
inventant relats, buscant culpables
de manera paranoica, guiats per la seva ignorància,
destruint tot el que no entenen, ni volen entendre,
tot el que els resulta diferent a la seva merda
en la que es rebolquen dia i nit sense pudor.
Aquella figureta, desada de manera maldestre
en un calaix qualsevol de la més accessible calaixera,
es va escapolir de la vista dels feixistes,
perquè els feixistes no sabien, no saben veure,
la seva ignorància, el seu fanatisme, els encega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada