RETORN
He tornat al poble,
aquell del que vaig sortir sent un nen,
tan sols amb una motxilla verda,
un tros de pa, i una escopeta rovellada.
Duia per munició, tota la por del món,
tot el drama de l’univers a la pell,
i una absurda bandera, mig descolorida.
He deixat enrere totes les trinxeres,
tots els forats humans i inhumans,
totes les restes de pols i metralla,
totes les llàgrimes vessades d’amics,
totes les mirades atònites d’enemics,
tota la càrrega d’ira i d’insensatesa,
tots els ideals, els meus, els imposats.
Torno amb la motxilla plena de mort.
Torno dins una caixa gris i asèptica,
desprès d’anys de foscor i enyorança,
amb els ossos calats de terra estrangera.
Torno, sense ideals, sense vida.
La rosa que em corona
reposa com dormint
sobre les meves restes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada