Segueixo embadalit mirant-te.
La corba de les parpelles,
la fragilitat de les pestanyes,
la perfecció lluminosa de l’iris,
el color blanc de l'escleròtica,
la llum intensa de les pupil·les,
el llagrimal sempre a punt,
a punt del plor i la rialla,
a punt d’emmirallar-se
a punt.
La corona estilitzada de les celles...
Però sobretot, la lluentor de la mirada...
I alguna pota de gall encisadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada