Els ulls de l’infant no veuen els fils
em miren als ulls, sorpresos.
He entrat en la seva infantesa
he profanat la seva imaginació,
ballo per a ell, em moc pel seu somriure,
floto sobre l’escenari com una bombolla
i després reposo dins una capsa de cartró.
Vaig sortir del no-res, com tots vosaltres,
d’unes mans amigues que em modelaren.
No vaig sortir de cap costella d’Adam,
no vaig visitar mai cap paradís
ni vaig menjar cap poma per a ser expulsat.
Conec el meu creador. Us porto avantatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada