4.11.20

GUSPIRES

 

Avui, el vent m’acompanya mentre escric.

El repic de les gotes de pluja al vidre

es confon amb el tecleig dels meus dits,

i tot s’humiteja dintre meu, com el temps.

El camí de casa , és ja una catifa de fulles

roges, grogues, ocres, verdes, morades,

un cromatisme nostàlgic i màgic de tardor,

aquelles tardes curtes amb olor de llenya,

aquells matins tímids, emboirats i densos,

amb les llums grogues del barri tranquil

i el soroll de les converses sensuals

d’algun veí seduït pel gran recolliment.

Avui el vent, m’ha acompanyat mentre escric

i de dins la llar de foc, petites guspires

saltaven  alegres, com llumetes de Nadal,

d’aquell Nadal, que no podrem ni celebrar.


Cap comentari: