Com sorgint d’un somni marí
les barques es mouen pausadament
sobre el mirall cristalí de l’estany.
Bull al seu darrera, l’alè dels Déus
davant la vista de l’ànec badoc
que bramula les seves ales humides
creant ones circulars i efímeres.
Al fons la muntanya ho acarona tot,
mentre el sol es desensopeix
i insinua que li fa molta mandra
sortir aquest matí a trencar amb llum
aquest instant màgic en que els Déus
s’apoderen del paisatge, les aigües,
les muntanyes, els ànecs i les barques
que dansen tranquil·les sobre l’aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada