2.12.19

HI HA DILLUNS QUE NO PODEN SER -Per la Gemma-


Hi ha dilluns, que no poden ser,
aquells dilluns en que el gall
s’oblida del sol, i la llum, i no canta,
o simplement li ha fet mandra.
Que la infermera no troba
aquella vena petitona del nen que plora
i ha de punxar i punxar amb dol.
Que l'escombriaire  no vol escombrar,
perquè és tardor i hi ha massa fulles,
i fa fred i tot és molt cansat i farregós.
Hi ha dilluns que no poden ser,
que sona el despertador i no et ve de gust
ni llevar-te ni rentar-te la cara i les dents,
ni tant sols quedar-te a dormir al llit calent,
que no tens ganes de veure ningú
i que ningú et vegi, ni et parli, ni et miri.
Hi ha dilluns en que ni la persona que et fa riure
t’arrenca un miserable i trist somriure,
i et pesen els peus, l’esperit i l’ànima,
que rebots tot el que trobes al mig
sense compassió i molt menys justícia.
Hi ha dilluns que queden massa lluny de tot,
que a la fleca el pa que et venen és congelat,
que esmorzes qualsevol cosa, per anar passant,
Hi ha dilluns, que no poden ser
i que queden massa allunyats del proper partit del Barça.