12.6.19

AL PARTIR...


Vam marxar
i vam deixar al rebedor
una flor i un petó
un t’estimo una manyaga...
ben bé com a la cançó.
Vam iniciar un llarg viatge
amb el més imprescindible
de dur per equipatge
i vam creure de veres
que allò que mes s’estima
sempre queda a les dreceres
I vam seguir
cantant la cançó enganxosa
sense que cap record ens fes nosa,
i enfilarem sense pors
aquell camí de colors
i de sobte sense cap mania
es va acabar la maria
i ja res lligava en aquesta poesia
que com aquella flor i aquell bes
realment no serveix per a res.
Una flor, un t’estimo, una besada,
una bona xuminada.
https://youtu.be/maEVfX9zRIE