3.5.19

CORREN LES GOTES


Corren gotes d’aigua pels vidres de la finestra,
plou mansament sobre els teulats i els camps,
un dia trist d’aquest maig confòs i errant.
I els innocents segueixen engarjolats.
I els violadors ben lliures pels carrers,
i els fanàtics davant micròfons oficials,
i els colpistes protegits en embaixades cíniques,
i les dones desprotegides per ordres d’allunyament,
i els dimonis atiant el foc a les fogueres,
i els fexistes fent-se amos dels carrers,
de les ciutats, dels barris, de les voravies
de les terrasses i els jardins, de les estatues,
de les cantonades i els continents...i els continguts.
Corren les gotes pels vidres alienes a tot,
a aquest planeta que mor a cada segon,
a totes les arrogàncies i mirades embogides.
Plou mansament davant el meu finestral,
o potser sols són les meves llàgrimes covardes...