18.11.18

L'EBRE -Gandesa-


Segueixen vegetant els fantasmes de l’Ebre,
amb la seva joventut intacte i amputada,
amb les armes carregades d’odi i metralla.
segueixen amagats a les fredes trinxeres
plenes encara de sang, fang i ràbia,
plenes d’incomprensió i venjança,
plenes de por, plenes de dol, de llàgrimes.
Segueixen amagats amb els seus uniformes,
amb les seves medalles, les seves casaques.
Segueixen amagats per rieres i marjals
amb bales encastades a les costelles,
amb membres  ennegrits i gangrenats
amb visceres escampades com el temps,
les alegries, les raons...La guerra , la puta guerra...

I en la visita guiada, la Pilar que ens endolceix les paraules
que ens explica històries, enjogassadament amargada.
Ens explica i ens parla de dignitat en un celler modernista,
d’una ciutat que va salvar la vida per una cooperativa,
després d’empassar-se cent mil morts a les seves serres.

Cent mil joves, sense joventut.
Cent mil joves inoculats d’odi.
Cent mil ànimes que vaguen.
Cent mil homes bruts de sang....