He arrencat una flor, furtada d’un jardí
i quan te l’he dut, ja havies marxat,
amb els teus somnis en bandolera
i un somriure desmenjat i trist als llavis.
M’he assegut al nostre banc del parc,
aquell dels petons robats en la foscor
per tal de contemplar el ple de la lluna
i t’he trobat a faltar en cada centímetre
en que la lluna rodolava pel cel blau.
La flor se m’ha marcit als dits tenallats
com es tenallen aquells somnis incomplerts
i he jugat a resseguir la via làctia i les osses
que dibuixaven cors bategants i sospirs.
Abans de marxar pansit tornant a casa
he plantat la flor mig morta en el jardí,
tot seguit un gos quasi tant perdut com jo
l’ha executat amb una pixarada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada