17.5.18

DIBUIX


Et desdibuixo amb la mateixa astúcia que et dibuixo
i se m’humitegen els ulls dibuixant la teva rialla
i descavalco neguits quan et desdibuixo les penes,
i hàbilment torno a dibuixar-te les arrugues dels ulls
mentre et desdibuixo les marques traïdores del temps.
Tot jo sóc una eterna contradicció mentre et busco i fujo,
Et dibuixo i et desdibuixo, t’estimo i t’odio i et torno a estimar
i et dibuixo i tristament, t’esborro del llenç blanc impol·lut
per on naveguen els nostres dibuixos lamentablement desdibuixats
entre un mar de colors que ni dibuixen ni esborren.