19.4.18

CLARIANA


He col·locat al centre de tot
una sola mirada,
uns ulls,
un esquitx de vida,
agafada d’una liana
penjada de l’arbre
immens, frondós,
mil·lenari.
I quan la clariana
m’ha deixat veure el sol
he tornat a veure-la tota,
fràgil,
sencera,
riallera
com un dia assolellat,
nua i torrada pel sol,
amb un somriure
entremaliat,
juganer,
i he pensat que mai
mai, mai, mai,
havia vist res tant bonic....