21.7.17

LA CALDERA

Una caldera plena
i uns jutges corruptes
bufant el foc etern
dels miserables.
Uns polítics bramant
en micròfons podrits
i la caldera que bull,
un poc de pebre
un polsim de sal
una mica de merda
per donar-li gust.
Gust putrefacte i
dos banquers llestos
amb manguitos llargs,
llargs com els braços,
llargs com les mans
llargs com els dits.
Uns fiscals reprimits
fent de palmers
en el flamenc alegre
del judici inacabable
i el calder que vessa,
i si es que vessa
es que vessa de verdad.
I un tribunal arbitrari
que diu el que és escrit,
que beneficia els de sempre
que dicta lleis a cabassos
que ignora legalitats
que obvia constitucions,
que les emmotlla i afina,
que judicialitza a tort i a dret,
i sentència i sentència,
que les tritura i corromp.
I aquella pluja daurada
sobre els caps dels senzills
i la caldera que bull,
i la caldera que vessa,
i la caldera tant plena,
tan plena que vessa
tan plena com els collons
teus, meus, seus...

Em rendeixo...Aneu a la merda.