Arremanga’t la camisa que el sol és fort,
ajup l’esquena i vincla’t , recull-lo.
Deixa que plori si
vols, eixampla els pulmons
-diuen les velles sàvies, que sempre tenen raó-
I després recull-lo i lleva-li els mocs,
renta-li la cara, si ho creus convenient,
és també sa, portar-la plena de xocolata,
quan el berenar estiuenc toca a la fi,
i remulla’l mànega en mà amb aigua fresca,
no t’amoïnis per la roba, ni el refredat,
tot això es vida, diuen les sàvies.
Corda-li
l’espardenya, o deixa que corri descalç,
que pugui notar el terra dur, les pedres
o tanmateix l’herba que has tallat aquest matí.
Fes que estimi tot això, l’aire el fred, l’aigua,
el sol, l’herba, la xocolata, el pa i la llibertat.
Fes-li veure que ha nascut, tant sols per a ser lliure,
que cada segon de la seva vida és irrepetible,
que cada instant, és pols de màgia regalada,
I que sempre tindrà una mà, un braç,
un esperit empenyent-lo a ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada