Va seure a la taula rodona de la seva cuina.
Sol.
Va agafar el vell revòlver
que havia heretat del pare.
Sol.
Va carregar una única bala. No en necessitava més.
Tot sol.
Va fer girar el tambor de manera totalment aleatòria.
Infinitament sol.
Va posar el canó al costat, molt a prop de la seva templa.
Més sol que mai.
Va prémer el gallet enmig d’una fascinant excitació.
Clic.
Va somriure, va pensar que ni en això tenia sort.
Clic.
Va obrir la boca decidit a exhalar un bram tràgic.
Massa sol.
Va decidir que malgrat tot, podia seguir provant.
Tenia tot el matí de fastigosa soledat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada