GEBRE

Ha tornat el gebre, com cada any,

ha cobert la gespa i els vidres.

Sense adonar-nos, ha entelat

les vesprades manses de tardor.

M’adono que fa dies que no escric,

com si pressentis el gebre gelat,

com si l’ànima m’avisés d’alguna cosa,

i ara se del que es tractava, era el gebre,

era aquella sensació que tot es glaça

no sols a les muntanyes i prats,

també en cada idea per concebre.

Avui els dits han tornat a funcionar,

i com el gebre, han deixat paraules molles

gelades, tal vegada, sense sentit.
Tant sols gebre.