18.7.16

BUIDOR

De vegades, no moltes,
s’apodera de mi la buidor.
A voltes és aspra i xucladora,
d’altres, espessa i compacte
com una farineta de nadó.
Quan menys t’ho esperes
se t’arrapa com una argelaga
i t’esquinça tots els sentiments,
o juga amb tu a fet i amagar,
però la saps present sota l’estora.
De vegades, afortunadament,
no moltes, l’absurda buidor,
se’t presenta a casa d'imprevist,
sense que ningú la convidi,
i sense pudor, t’ho regira tot
i es disfressa d’impotència.
Aleshores, és aquell moment
en que et deixes anar i plores,
en que et deixes anar i crides,
en que et deixes anar, vençut
i et ve al cap aquella joguina
que en aquella nit màgica,
els Reis d’Orient van oblidar.