BEATLES

YESTERDAY

Ahir, queda tant lluny,

que ja no recordo el que vaig fer.

se que et vaig besar i que les mans

van resseguir tots els teus racons.

Ahir, queda ja tant allunyat,

que se m’han esborrat les petges

que la teva pell va solcar

en cada racó del meu enteniment.

AND I LOVE HER

Ell sabia que malgrat tot l’estimava,

que els matins se li feien inacabables

acompanyat tant sols del seu record.

Ell sabia que malgrat tot l’estimava

com s’estima aquella il·lusió transparent,

transparent com els seus ulls grisos,

transparent com el seu record llunyà.

WHILE MY GUITAR GENTLY WEEPS

Mentre la meva guitarra plora amb suavitat,

intento lligar les notes necessàries

per acabar la cançó que ara componc.

Ella plora per les notes amagades,

jo per intentar descobrir el seu secret.

La blanca, la negra, la fusa,

aquell acord escadusser

que em trasbalsa les cordes i l’ànim.

 ACROSS THE UNIVERSE

T’he buscat com un nàufrag

a traves de l’univers.

En cada mirada furtiva,

en cada rialla,

en cada fugida endavant.

He trobat altres mirades,

altres rialles

i sempre n’he fugit,

talment com el pirata,

al qui el tresor no acaba de satisfer.

SOMETHING

Alguna cosa em diu

que potser l’esperança és a la cantonada,

que les flors serveixen per recordar-nos,

que en el fons, tot reneix i s’embelleix.

Que els telenoticies només ens expliquen

que tot va massa malament en aquest mon.

Alguna cosa em fa comprendre

que en el fons, ens ho amaguen tot,

i ens enganyen sempre.

BECAUSE

Perquè crec que hi ets, com sempre,

seguiré escrivint-te de l’única manera que se.

Perquè se que no t’agraden les paraules supèrflues,

perquè se que en el fons, no t’agrada la poesia inútil,

la que es desfà en mots estrafets i cultes.

Perquè se tot això, i perquè se que tampoc en se més.

 THE LONG AND WINDING ROAD

Recordo les nostres passejades de tardor

per aquell camí llarg i ventós de l’Empordà,

d’un país enrogit i ocre de l’estació.

la teva ma agafant la meva per camins ombrívols.

Mai no oblidaré aquelles passejades al costat del gos

que esbufegava ja no se si de cansament

o enlluernat per la bellesa de l’instant.

Aquell camí llarg i prenyat de tramuntana,

ocupa ja per sempre  més una carpeta

del meu escriptori mental.

MAYBE I'M AMAZED

Potser el que més em sorprèn,

es que ja poques coses ens sorprenen,

que ja quasi res ens crida l’atenció,

i tot ho trobem terriblement normal,

la gana, la corrupció, la guerra,

els maltractaments, els atemptats...

Tot és massa habitual per sorprendre.

Sempre i quan sigui lluny de casa.