21.6.15

ULLS

Parlen de tu,
ho diuen tot, brillen,
segur que empetiteixen
quan rius o tant sols somrius .

Parlen de tu.

Cada vegada que parles,
que respires, que badalles,
que deixes anar un sospir.
i brillen, i brillen i brillen,
com estels fugaços,
com Venus, per sobre la lluna.

I altra vegada parlen de tu.

Es desviuen per il·luminar
el teu rostre planer i agradable,
es converteixen en fars
quan la fosca de la nit t’abraça.

I aleshores..., doncs si, parlen de tu.

I es tanquen com persianes
quan la son confon els teus somnis,
i aleshores, en posició de descans...

...ho has endevinat, també parlen de tu.

Descansen relaxats i somnien
i s’obren pas entre les tenebres
sabent-se vencedors de cada batalla,
de cada barricada, de cada entrebanc.
Els teus ulls, parlen de tu
i et bressolen  el rostre
com un infant acabat de néixer....


...I evidentment, parlen de tu.