PINTADA

Cal tenir alguna cosa a dir per escriure una poesia?

O simplement es pot jugar a fer lligar paraules?

A combinar vocals i consonants de manera aleatòria?.

Segurament els puristes em diran que si que cal,

que si no tens res a dir, més val que callis,

que en cas contrari el silenci és sempre més valuós,

i escriure per escriure només porta a una poesia pueril.

I aleshores ells es desfaran en mots complicats

en formes cultes,  estrambòtiques  i incomprensibles,

i en acabat, es miraran al mirall de l’onanisme poètic,

i es faran una suau auto  fel·lació que els garanteixi

un auto plaer que els porti als llimbs de la literatura...

I jo seguiré jugant amb les lletres, les paraules, les formes,

sense potser fixar-me massa en el què i sí en el com

i seguiré mirant al voltant buscant la volta de clau,

o simplement descrivint de manera simple i maldestre

un petó, uns ulls, una cara, una guerra, una gòndola,

un paradís imaginari, un cel, un sentiment, un plor,

un telenoticies, un camí, un mar encabronat, un nen,

un mar llis i planer, un tren, una guerra, un crim,

una tristesa, un amor, un desamor, una ironia...

I a la fi, com deia la pintada:

 I have nothing to say, I'm a poet.