EN AQUESTS DIES TRISTS

En aquests dies trists,

en aquests dies grisos

és quan voldria fer lliscar la ma

suaument per la teva galta.

En aquests dies tèrbols

en aquests dies lànguids

és quan voldria besa dolçament

els teus llavis de maduixa.

En aquests dies carregosos

voldria per primera vegada

dir-te a l’oïda, amb la veu més acaramel·lada

l’important, el vital, el bonica que ets,

i després estirar-me al  teu llit

i adormir-me abraçat al teu cos, en silenci...