3.12.13

SIRTAKI

Ella va seure sobre l’escala del pati,
immensament bonica, pintada de primavera,
i amb un somriure d’orella a orella li demanà:
Descalçat, treu-te la camisa de lli i si us plau, balla per mi.
Ell llençà les espardenyes al vent prop de l’hort,
la mira fixament als ulls estengué els braços
i d’una manera rítmica, enèrgica  i quasi còmica,
va encetar un Sirtaki, acompanyat de gent imaginària.
Ho feia tant sols pel plaer de veure com ella reia,
com s’aixecava les faldilles florejades i s’afegia
a la dansa alegre  d’una música que no sonava,
d’una vesprada plena d’herba, flors i abelles,
d’una primavera, que calia aprofitar abans que l’estiu
fongués una a una totes i cada una de les alegries,
tots i cada un dels instants que sabien irrepetibles.
La música inexistent però del Sirtaki queda gravada 
per a sempre a les seves memòries i les seves pells.